Sempre

Ahir vam fer un reconeixement al compromís de 30 d’afiliació a la UGT de comarques gironines. Un sopar emotiu, un sopar a on respirava unida, la història de la UGT, neix el 1888, i el futur sindical.
El retrobament de gent que feia molt temps que no es veien i gent que no s’havia vist mai. Però tothom en la gran família de la UGT: gent nascuda aquí i gent nascuda més enllà, gent que pensa i vota diferent, però que ens uneix un anhel comú de defensa i millora de les condicions de treballar i poder construir un món millor. Una organització que per damunt de tot sap trobar més, el que ens uneix, que una altre cosa.
Per la tarda, passejant pel voltant de l’Estany de Banyoles, pensava en el discurs de la nit. Se’m van començar a aparèixer moltes imatges: imatges de germanor, de compromís, de lluita, imatges de sang vessada per ugetistes, de tota aquella gent que va portar la llum durant la negre nit de feixisme, aquells primers de maig del 1900, aquelles vagues dels 70’s i 80’s. En resum una lluita permanent de compromís de gent anònima. Tan anònima com compromesa sempre, el sindicalista i l’afiliat, és dels grans desconeguts, i al mateix temps són aquella gent, que amb la unió hem aconseguit els grans canvis socials, sense els treballadors no hi ha canvis socials importants.
Però per damunt de totes aquestes imatges, em ressonava permanentment una paraula com a resum: SEMPRE.
Aquesta gent que amb 30 anys d’afiliació i més, sempre han estat amb els treballadors i la UGT. Sempre hi han estat en els moments bons i en els dolents, en les vagues, en els convenis, ajudant al treballador acomiadat, el que no té contracte, al precari, amb la dona discriminada, en la manifestació, en l’acord i el desacord, és a dir: SEMPRE.
I aquesta gent i molts d’altres, són els que han aconseguit 119 anys d’història de la UGT, gent sense nom que han creat un gran nom com la UGT. I per tant, gràcies aquesta gent la UGT, sempre ha estat al costat del qui necessita suport, la UGT sempre ha estat en el petits i en els grans canvis del segle XX i del XXI que estem construint. Això és molt ràpid i fàcil d’escriure, però molt difícil d’aconseguir. En la història del sindicalisme català només la UGT pot parlar d’una història tan llarga.
Ser hereu d’una història i d’una gent com la que vam homenatjar, és una felicitat que cal continuar repartint i sobretot compartint. Gent amb un compromís, amb la terra a on viuen, en la fàbrica a on treballant, des d’un socialisme que vol construir un país i món: ple de llibertat, igualtat i fraternitat sempre.