L’abstenció del benestar

Per què la gent no va a votar? Perquè als partits els preocupa relativament poc l’abstenció?.
Entre d’altres anàlisis, la baixa participació i la despreocupació dels partits, és producte de dos tipus de benestar que poden conviure.
Un benestar, és el d’aquell ciutadà que no vota, i encara que no voti, l’estat del benestar li segueix garantint les millores socials: la sanitat, l’educació, prestació d’atur, jubilació... Doncs perquè votar. Puc seguir criticant la política i els seus polítics, voldria més polítiques de benestar, però amb les que tenim ja em van bé, acostuma a ser de l'anomenada classe mitjana. Fins i tot, està ben vist entre les amistats, afirmar que no has anat a votar, perquè tots són una colla de vividors. Però no reflexiona que la política en democràcia li permet millores socials i fins i tot anar a votar, que fa 40 anys no podíem.
L’altra benestar, és el del polític -o el partit- en què el important és sortir escollit, sense tenir en compte ni el resultat, i menys encara l’abstenció. La llei del mínim esforç, i a viure que són quatre anys que no em podrà treure ningú. En les nits electorals i les matinals posterior, l’únic que s’analitza de l’abstenció, és l’efecte final sobre els resultats, és a dir, a quin partit ha afectat més potencialment. No el perquè d’una no participació cada cop més gran.
Les solucions són complexes, però cal començar a plantejar solucions, perquè l’abstenció va creixent, i l’aïllament de certs polítics de partit també. Per tant no tenim un problema, o un responsable en tenim dos: El de la inconsciència i passotisme de part de la ciutadania. I la despreocupació de certa classe política, perquè l’abstenció en si mateix no l’afecta, el que si que li afecta és que el partit el nomeni.
Cal trobar camins per retrobar-se, i segurament canvis legislatius. Ara bé no crec ni en l’obligació de votar –els partits encara és tancarien més-, ni en les llistes obertes totalment –majoritàriament només és podria presentar gent amb recursos-. La trobada ha d’estar per aquí al mig, i com a objectiu no és el resultat, sinó la participació sempre i l’obligació de no només passar gestió cada 4 anys.

No pot ser que la majoria d'edat democràtica i un major estat del benestar, tingui un efecte negatiu, com estem patint actualment, en els dos pilars de la societat: democràcia i l'estat del benestar.
No hi ha res millor que poder viure en llibertat i ser escoltat: això ha de ser la democràcia.