dissabte, 2 de febrer del 2008

Les persones passem, els projectes queden

És la manera que al meu entendre s’han de veure les coses, especialment aquelles persones que participem de projectes d’idees que volem fer-les realitat, i que de vegades també ens toca liderar. El important és aconseguir transformar els pensaments en objectius, els objectius en propostes, i les propostes en realitats, i les persones les hem de fer realitat. El que ha de perdurar són les bones idees i les millors realitats, que entre els equips humans que formem les organitzacions aconseguim portar a la pràctica.
Tant important és començar bé, com acabar millor, durant aquest mes de febrer acabo una dècada dedicada al màxim a la UGT de les comarques gironines, una dècada en que la UGT hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. Ser capaços d’aglutinar més de 2500 delegats i delegades en les empreses per negociar millors convenis i donar respostes als problemes dels treballadors. I al mateix temps situar la UGT com un referent sindical i social a les comarques gironines, tant a nivell institucional, com mediatic, com un dels més forts interlocutors econòmics i socials. Sento la felicitat de la feina ben feta i l’enyorança de tancar una de les meves millors dècades de compromís social i nacional.
Començo una nova etapa com a membre de la direcció nacional de la UGT de Catalunya, un repte important que accepto amb totes les forces, nova il·lusió i ganes i amb la suma del pòsit de deu anys de sindicalisme compromès: a on i aprés molt: escoltar, dialogar, parlar, acordar, decidir i sobretot que el consens és el millor valor com a eina de treball. Començar un altre camí, però que segueix sent el mateix camí, continuar treballant i dedicant el meu temps, perquè vinguin millors temps de llibertat i justícia social.
Deixo de ser secretari general de la UGT de les comarques gironines, però no deixo de ser gironí, aquesta manera pròpia de veure la gent i el seu paisatge, em sento més gironí mai i allà a on vagi n’exerciré i no deixaré de ramblejar o girovagar, perquè ja és una part de mi mateix, avui fa deu anys que vaig vindre a viure a Girona, i penso continuar-hi molts anys més.
Moltes gràcies a tothom que meu fet arribar missatges i escrits en blocs: Dolors, Cesc, Eduard, Carles, Jordi... I com escrivia fa uns dies l’amistat el millor regal

5 comentaris:

Artuditu ha dit...

Caram Camil, veig que ja és públic!
FELICITATS!!!!
Espero que tinguis molts èxits en la nova etapa duent la política sectorial de la UGT a nivell nacional.
FELICITATS un altre cop :-)

N ha dit...

Camil,

tan sols desitjar-te que tinguis molta sort en aquesta nova etapa de la teva vida.

Una abraçada!

Miquel Gironès Abril ha dit...

Hola Camil!

Estic molt content de veure que encetes una nova etapa dins el sindicat!

Encara recordo les primeres passes fetes dins la UGT, de l'època de les JERC.

Que tinguis molta sort en la nova etapa!

cuida´t

pau ha dit...

Molta sort Camil!

Maxi ha dit...

Felicitats company!!.

Et desitjo que la nova etapa que inicies et sigui tant positiva i profitosa, com la que el 31 de gener vas finalitzar.

Una salutació.