Les persones passem, els projectes queden

És la manera que al meu entendre s’han de veure les coses, especialment aquelles persones que participem de projectes d’idees que volem fer-les realitat, i que de vegades també ens toca liderar. El important és aconseguir transformar els pensaments en objectius, els objectius en propostes, i les propostes en realitats, i les persones les hem de fer realitat. El que ha de perdurar són les bones idees i les millors realitats, que entre els equips humans que formem les organitzacions aconseguim portar a la pràctica.
Tant important és començar bé, com acabar millor, durant aquest mes de febrer acabo una dècada dedicada al màxim a la UGT de les comarques gironines, una dècada en que la UGT hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. Ser capaços d’aglutinar més de 2500 delegats i delegades en les empreses per negociar millors convenis i donar respostes als problemes dels treballadors. I al mateix temps situar la UGT com un referent sindical i social a les comarques gironines, tant a nivell institucional, com mediatic, com un dels més forts interlocutors econòmics i socials. Sento la felicitat de la feina ben feta i l’enyorança de tancar una de les meves millors dècades de compromís social i nacional.
Començo una nova etapa com a membre de la direcció nacional de la UGT de Catalunya, un repte important que accepto amb totes les forces, nova il·lusió i ganes i amb la suma del pòsit de deu anys de sindicalisme compromès: a on i aprés molt: escoltar, dialogar, parlar, acordar, decidir i sobretot que el consens és el millor valor com a eina de treball. Començar un altre camí, però que segueix sent el mateix camí, continuar treballant i dedicant el meu temps, perquè vinguin millors temps de llibertat i justícia social.
Deixo de ser secretari general de la UGT de les comarques gironines, però no deixo de ser gironí, aquesta manera pròpia de veure la gent i el seu paisatge, em sento més gironí mai i allà a on vagi n’exerciré i no deixaré de ramblejar o girovagar, perquè ja és una part de mi mateix, avui fa deu anys que vaig vindre a viure a Girona, i penso continuar-hi molts anys més.
Moltes gràcies a tothom que meu fet arribar missatges i escrits en blocs: Dolors, Cesc, Eduard, Carles, Jordi... I com escrivia fa uns dies l’amistat el millor regal

Raimon Jo vinc d'un silenci.