dijous, 31 de maig del 2007

Uns dies pel país veí

Aquests dies de la reflexió i l’anàlisi més proper de les eleccions municipals. Jo he estat a la capital del país veí. He tingut oportunitat, de tenir converses amb la gent d’esquerra a Madrid, especialment amb els de Girona –Joan Puig, Laia Canyigueral-. També amb el socialisme gironí a Madrid –Àlex Saez- que vam compartir conversa amb dos joves diputats del PSOE per Madrid -Antonio Hernando i Juan Moscoso. Un d’ells, el fill del ex-ministre Moscoso, el ministre que va fer i segueix fent feliç als treballadors de la funció pública, amb els moscosos –dies personals de festa que aquest ministre va legislar als anys 80-. Tot això sopant en un dels restaurants de Madrid que també cal anar-hi: Casa Lucio i els seus ous estrellat –un colesterol de nivell- i una carn vermella –que era d’un altre món- coneixem en Lucio, amo del restaurant un autèntic madrileny, amb més de 70 anys, castizo de cap a peus, la suma de l’atenció del restaurador de tota la vida sumada a la cortesia i amabilitat castellana.

Després dos dies de Comitè Confederal de la UGT, són aquells òrgans de direcció entre congressos a on es debat i es vota la gestió al mig del mandat. Enguany: la seva part d’anàlisi polític, però sobretot s’ha parlat d’eleccions sindicals, negociació col·lectiva, diàleg social i de l’aplicació de les lleis d’igualtat i de dependència. Des de Catalunya hem fet la nostra aportació, principalment en la precarietat, i en concret en que cap treballador ha de cobrar menys de 1000€. Com a exemple: s’està a punt de desenvolupar la llei de dependència, i les partides pressupostaries a part de baixes, no garanteixis salaris dignes pels nous llocs de treball que es crearan. Es crea més benestar necessari per la gent gran, i al mateix temps molta més precarietat laboral.

També he tingut un espai per conèixer uns quants llocs que si t’agrada el pensament i la lectura, has d’anar-hi. El Circulo de la Bellas Artes, a on fer un cafè tranquil tot llegint, mirant i palpant un lloc ple d’història i pensament, també la seva llibreria Antonio Machado. Just davant, tenim el Centre Cultural Blanquerna, llibres i cultura catalana al bell mig de Madrid. Tenen més clàssics de la literatura catalana allà, que a la majoria de llibreries de Catalunya, una reflexió per pensar.

També calia anar el Cafe de Gijon, en mig de la Castellana. Cafè amb més de 100 anys d’història, per a on han passat, el grans escriptors, artistes i bohemis, de Madrid i arreu. A on llegien, pensaven i s'hi han fet grans tertúlies literàries i sobretot les polítiques. Algunes d’elles segur que van canviar algun rumb de la història.

No patiu, aquests llocs m’han agradat molt. Però tan bona ha estat l'estada, com desitjada la tornada a Girona.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Això se'n diu sindicalisme?

Anònim ha dit...

aixo és sindicalisme, bon gust i cultura

Anònim ha dit...

Sí,per mi, això també és sindicalisme , la veu d'en Camil a les Espanyes, és sindicalisme,progressisme,catalanisme i a més bon gust com diu l'anterior anònim, cultura, i savoir faire.

Anònim ha dit...

Veig que no perds el temps en les teves escapades a l'estranger. A casa Lucio hi vaig anar convidat fa uns quants anys. Els famosos ous estrellats no deceben ni per qualitat ni per quantitat, la carn de primera. Aleshores era freqüentat per la cúpula pepera amb l'Aznar al capdavant. Els preus crec que eren desorbitats i no justificaven una relació equilabrada amb el producte servit. Coincideixo, però, que és un local que per la seva història i "castissitat" és d'obligada visita. Una abraçada i fins ben aviat.

Anònim ha dit...

De fet, t'agrada el bon menjar i ben viure.Sembles de dretes! Això és lluitar per la classe obrera o és que el que voleu els d' UGT és que tothom vagi a Casa Lucio?Ja saps que abans només hi anaven els del PP i ara els pijos,segur que hi vas anar amb algun polítics dels catalans que van anar acap a Madrid i quan venen a Girona semblen gossos perduts alias Sàez, Puig...

Anònim ha dit...

Casa lucio no és del PP, allà hi va tothom, també és conegut de quan i anaven en Gonzalez i en Guerra. I el preu no és barat però és raonable. Camil, hi ha gent que es pensa que el bon gust no pot ser mai d'esquerra, i això és mentida o enveja.

Anònim ha dit...

Pel darrer anònim. A vegades la lectura precipitada, malgrat siguin només d'unes poques ratlles, genera confusió. El que he escrit és que quan vaig estar a Casa Lucio, a finals del segle passat, el local era freqüentat per la cúpula pepera. D'aquí extreure'n que dic que el local és del pp és anar més enllà de la interpretació, patinant més aviat cap a la confusió. En quan a monopolitzar els gustos, especialment els gastronòmics, ja fa temps que Vazquez Montalbán va donar per superat i tancat aquest tema, te'n recomano la lectura de qualsevol de les seves novel·les.

Unknown ha dit...

Poker Room Review - TrickToAction
› poker-room-review- › poker-room-review- May 바카라 사이트 1, 2020 가상 화폐 종류 — May xhxhtkdlxm 1, 2020 Poker Room is a great yesbet88 place to play and learn. The Poker Room is located in Las Vegas, offering a variety of games including Texas Hold'em,  Rating: 4.5 903 토토사이트 소스 벳피스트 reviews