Una opinió = un vot

Per un dia, el dia de les eleccions, totes les opinions tenen la mateixa importància, el mateix valor, fins i tot la mateixa influència. Aquesta és la grandesa de les eleccions en democràcia per un dia, no cal ser fill de..., ni amic de..., ni tenir cap càrrec, i menys coneixa a no ser qui, ni cada bé amb el superior, poder pensar diferent de l’amo, ni sortir a la tele, ni tenir 2 mil·lions d'euros,.... Aquest dia el meu vot val el mateix que el del banquer influent, per exemple.
Per un dia les diferencies de classe, les estructures de poder i les injustícies socials desapareixen, tothom és respectat, una persona és converteix en una opinió i la opinió en vot, i la suma decideix la representació de la nostra societat.
Hi ha gent que li treu valor al vot o al fet d’anar votar, la democràcia plena serà el dia que tothom voti; recordo un eslògan de fa alguns anys que deia de manera contundent: si no votes, no et queixes. Evidentment et pots seguir queixant però una de les millors maneres de queixar-se i influir – a part del bar i la perruqueria- és anant a votar, com vulguis: a favor de, en contra de, o per descarte, però s’ha de votar.
Les dones a Catalunya no van poder votar fins els anys 30 amb la segona república, durant 35 anys la dictadura va robar la llibertat d’opinar de tothom. Els rics i les classes influents i dirigents no necessiten anar votar, fins i tot a alguns els molesta que un simple treballador honrat de la fabrica tingui opinió i criteri i que aquell dia mani tant com ell. El vot és una conquesta dels treballadors i treballadores que som la majoria de la societat.
Cal que exercim el dret a vot, per fer una democràcia més forta, perquè qui governi tingui present que els treballadors majoritàriament sempre votem, i per tant podem posar governs i també treure governs si no fan politiques que millorin les condicions de vida de tothom.
Llàstima que el dia que tots som igual davant l’urna electoral, no tothom serà igual perquè a una part de la societat –més del 10%- com és la immigració no té el dret a vot, perquè qui paga els impostos igual que els altres li privem el dret a vot.

Estic feliç

Estic feliç, de la feina compromesa
Estic feliç, del compromís de la gent
Estic feliç, de compartir el compromís pel bon treball
Estic feliç, de continuar amb el compromís
Estic feliç, de compartir compromisos amb la gent que estimo
Estic feliç, de que gent molt propera continuí el mateix compromís
Estic feliç, que gent d’arreu ens uneixi el mateix compromís
Estic feliç, que gent que parla diferent tinguem el compromís
Estic feliç, que la pluralitat sigui el nostre compromís
Estic feliç, dels treballadors compromesos
Estic feliç, del relleu compromès
Estic feliç, de la sensibilitat del compromís
Estic feliç, del compromís gironí dels treballadors
Estic feliç, del compromís de la UGT d’anar més lluny
Estic feliç, de passar el testimoni del millor compromís
Estic feliç, de tenir el compromís de defensar els meus sempre:
les treballadores i treballadors

El darrer escó gironí: StopPP GI

La campanya gironina es va intentant escalfar per moments, si s’ha aconseguirà fins el dia 9 de març no ho sabrem. El fet clau i pràcticament l’únic que està en disputa a les comarques gironines és el darrer escó gironí, fins ara d’Esquerra però amb moltes possibilitats de que sigui del PP, escó que pot tenir gran importància també a l’hora de configurar una majoria o una altre a Madrid, ja que com diuen de moment les enquestes tot està molt just.
Amb un estil Obama de campanya per internet, esta circulant correus que t’adrecen a una pagina: StopPP.gi. Allà podreu trobar vídeos, frases i d’altres del PP més autèntic i genuí. No aquell que per Girona darrerament ni se’l veu, perquè si se’l veu o diu alguna cosa de les que pensen de veritat, a Girona segur que perden vots i no arribaran a aconseguir el tant desitjat diputat que pels pels pot fer Rajoy Presidente.
Encara hi ha molt peix per vendre, no tot està fet, i per tant de la importància de la participació, ja que una forta participació sempre a beneficiat a la forces politiques de progrés i catalanistes.
El millor resultat per Girona i arreu, seria que és repetís el mateix resultat de les passades eleccions: 2 PSC, 2 CIU, 2 ERC. I per tant barrar al pas al conflicte lingüístic, a les retallades social, a la España una, el no desplegament de l’estatut, i tota la resta de barbaritats que proposen els del PP.

La girosfera surt de l’esfera

La xarxa dona la possibilitat de compartir virtualment idees, projectes, conèixer gent, gent llunyana, gent propera o gent que no coneixeries mai. Però la virtualitat no atura ni canvia la realitat de la gent, que es vol acabar coneixent també de la manera tradicional, quedar per anar a prendre quelcom i després a sopar.
Ahir a Girona va passar així, trobada de gent diversa de la girosfera que donem voltes per això de la xarxa, del facebook,... Crec que tindrà una bona continuïtat, tant pel bon ambient com per les ganes de fer coses, sense voler-les fer-les totes d’avui per ahir.
Combinació d’il·lusió necessària amb l’escepticisme suficient, una visió oberta ja que tothom qui vulgui pot ser-hi tingui bloc, twitter, facebook, web, o senzillament li agradi donar voltes per internet, la qüestió és sumar i compartir. Com a primer inici l’Eduard ja ens va portar la primera gran aproximació de l'agregador de blocs de la girosfera, tothom que vulgui ser-hi a la girosfera només cal posar-se en contacte amb qualsevol dels que ja i som, que benvinguda i benvingut serà, quants més serem més girosfera farem.

escrit de la trobada girosfera: Eduard, Miquel, Naciódigital, un altre Eduard, David, Donaire, Toni, un altre David, Albert, Trina, un altre Miquel,

La moneda de l’economia catalana

Estem en el debat etern de quin ha de ser el nostre model econòmic, el debat surt sempre però especialment quan la cosa no va tan fina i per l’atzar també hi ha eleccions. Després el tema es converteix en un blanc o negre; el que diu que tot va malament i el que diu que tot a bé i el tercer que xiula.
Però per damunt del moment present, cal debatre i construir quin ha de ser el nostre model de creixement econòmic i de progrés social de futur, perquè quan vinguin maldades tinguem un model fort i estable.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra i difícilment si la llences a l’aire no caure de costat. Si només mires una cara t’estaràs enganyat perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social.

Per molts anys

Avui t’escric
et vaig poder felicitar el dia,
gràcies a ell
per la gran festa.

Tot construint el teu castell
castell de cosines
castell d’amistats
castell de politiques.

Tens un gran castell
de present, d’esperances i somnis
de tota la gent que t’estima
encara tot és possible.

Per acabar agrair-te
nomes el teu segell
de l’amistat oberta
d’aquells que ens heu fet gironins

moltes felicitats Glòria
i moltes gràcies per la teva amistat

El dret a vaga

Cada cop que hi ha una vaga, especialment quan afecta a serveis directament relacionats amb la ciutadania, es reobre el debat de la confrontació de drets i els límits del dret vaga.
Els drets són drets, i el dret de vaga és un dret fonamental en qualsevol estat democràtic, i per tant la seva retallada o limitació és retallar o limitar directament l’estat democràtic el dret de vaga igualable al dret d'associació o reunió, la vaga és una situació extrema davant de la impossibilitat d’arribar acords o davant posicionament totalment enfrontat; per tant una vaga és una element màxim de pressió que crea problemes a primers, segons o fins i tot tercers, un dia de vaga és un dia de vaga i no un dia de calçotada, perquè si fen una calçotada es solucionessin els problemes laborals, no ho dubteu en una situació límit convocaríem una calçotada i no una vaga.
És preocupant quan certes actituds liberals sota cert paraigües de progressisme, ens parlen de conflicte de drets, i el queda clar és que l’altre dret està per damunt del dret vaga. Aquests liberals de disseny no els preocupa res la situació que porta a un grup de treballadors a convocar una vaga, l’únic que els preocupa és seguir garantint una societat individualista. Són alguns d’aquests que estan d’acord amb tots els drets però quant més lluny millor, el dret d’autodeterminació del Sàhara o del Timor Oriental si, però el d’aquí ni pensar-ho.
Els límits han d’estar en el respecte al límits democràtics no que només hi hagi una mínima democràcia, de d’un punt de vista democràtic es pot està a favor o en contra dels motius d’una vaga, però no del dret de vaga. Parlant com a exemple de la vaga de l’educació, i el fals enfrontament del dret de vaga i o del de l’educació o del dret de mandra de que ni en un cas extraordinari els pares és facin càrrec dels fills, perquè el pàrking habitual està tancat. El perjudici d’aquest cas és responsabilitat de la conselleria d’educació de no haver tingut la capacitat d’evitar una vaga, tot negociant. Però si algú creu que ha tingut un perjudici que el reclami a la Generalitat via els jutjats, si s’ha tingut que llogar una persona per cuidar els fills o has perdut un dia de feina, fes una denuncia per danys i perjudicis i que et paguin el cos equivalent. Per un dia no és perd el dret a l’educació sinó el dret a portar el fills a escola un dia, que són drets fonamentalment diferents.
Per cert quan és qüestiona la representativitat dels sindicats una dada per tancar aquest fals debats. Més del 60% de les persones amb dret a representació sindical en tenen, per tant no hi un 100% és cert, però ni ha més del 50% que és molt, si no és creu amb el sindicalisme perquè en el capitalisme modern no queda bé, que és digui però amb aquesta dada es demostra que som de les entitats més representatives del país, els sindicats tenim més afiliació que tots els partits polítics junts o més socis que el Barça o el club super 3.

Escrit de replica entre d'altres a l'Eduard Diaz, podem continuar el debat.

Pobretes les caixes

Ens anuncien que les caixes d’estalvi catalanes l’any 2007 han tingut un 10% menys de beneficis, algunes han venut les seves empreses especulatives del sector de la construcció, només han tingut més de 3000 milions d’euros.
La pregunta no seria quant en guanyat menys, sinó quan segueixen guanyat, diuen que s’han reduït crèdits segurament perquè s’havien passat tres pobles, i han endeutat milers de famílies a una política de crèdits molt agressiva, i amb l’abús de les comissions i dels tipus d’interès de les targetes de crèdit.
Perquè la gent que tenim comptes en les caixes i la representació política en els seus consells d’administracions, no situem canvis reals, i que per tant les caixes prioritzin la seva funció social i econòmica, i no siguin senzillament un banc més, perquè per això ja tenim els bancs.
S’hauria de prioritzar que les inversions no anessin a l’economia especulativa, com la construcció, sinó per l’economia productiva invertint principalment en aquelles industries i projectes de cooperació empresarials, que vagin encaminats a enfortir l’economia productiva catalana cal a un nou model de competitivitat, tot ajudant ha crear ocupació de qualitat. És més important estratègicament tenir una cadira en el consell d’administració de Volkswagen per seguir garantint el futur de la SEAT, que la inversió en empreses cotitzen en borsa o que són especulatives com les promotores immobiliàries, i així podríem anar buscant exemples, tant per evitar deslocalitzacions, com per trobar noves localitzacions i especialment treballant conjuntament amb les empreses de capital majoritari català .
Cal que l’obra social sigui veritablement social i no cultural de disseny amb grans festivals o compres d’art. Segurament és més prioritari realitzar projectes amb el teixit social català, o el treball de cooperació internacional invertint en aquells països d’a on majoritàriament a vingut la immigració a Catalunya i per tant retornant el que Catalunya a guanyat amb la immigració. Una obra social que de veritat ajudi reduir la pobresa que a Catalunya tenim.

Les terceres rebaixes són possibles

Les primeres rebaixes fins a un 40% de descompte, després venen les segones rebaixes amb descomptes superiors al 50%, però enguany tenim les terceres rebaixes que poden arribar fins a retallades mai vistes, aquestes no són de roba però ens podem quedar nuus i sense res.
Només cal anar als grans magatzems Recorte PP, aneu per la planta que aneu trobareu multitud de grans ofertes. Amb l’única diferencia, però fonamental, que un cop l’has comprada no la pots tornar.
En la primera planta ens trobem amb el gran ofertón; rebaixaran els impostos als que menys tenen, i així també ho faran als seus amics, els que més tenen i que ja paguen molt poc. Si acceptes l’oferta després no et queixes si no fan més llars d’infants, deixen d’invertir en la sanitat pública,...
En la segona planta l’oferta és de silenci total gratis; com a conseqüència queda totalment prohibit parlar amb qualsevol persona que no pensi el mateix que tu, i especialment si són bascos.
En la tercera planta tenim pisos lliures per a tothom; si tens un veí immigrant que perd la feina i no ha jurat el catecisme de la conferència episcopal serà expulsa’t perquè torni a la pobresa del seu país d’origen. El seu pis quedarà lliure i la primera opció de compra serà per a tu, excepte si algú del PP viu en un radi d’un kilòmetre.
En la quarta planta regalen ensenyament individual a Catalunya; tant és la cohesió social, l‘integració cultural i trencar el país en dos, si vols ser pur i dels bons tindràs ensenyament únicament en castellà amb la religió inclosa, si va funcionar els anys 40, 50 i 60 perquè no ha de funcionar ara.
En la cinquena planta el pac complert; si has adquirit tots els productes se’t regalarà el carnet d’español autèntic, passaràs a forma part del grup vip España Una: que et permet anar per tot arreu trepitjant i imposant a tothom el que tu pensis, la resta no són importants, són essers inferiors i pervertits per pensaments igualitaris.
El lema promocional és: Con Rajoy es posible.
Que no sigui possible depèn de tu, va dir la mosca roja y separatista.

Em preocupa més la pèrdua d´ocupació de qualitat que l´atur

Entrevista al diari de Girona
Després de gairebé 10 anys al capdavant de la UGT gironina, Camil Ros passa a la direcció nacional del sindicat. En aquesta entrevista repassa la seva trajectòria i comenta els nous reptes que afrontarà des del nou càrrec.
Oriol Puig, Girona

El dia que va comunicar la seva marxa va posar molt d'èmfasi en la cohesió interna que s'havia aconseguit en el sindicat en la ?darrera dècada...-

La UGT, com totes les organitzacions, té els seus cicles. L'any 1998 s'havia visualitzat la fi d'un cicle i vam fer una renovació més o menys gradual. Aleshores teníem situacions internes de sector i territori on s'havia de constituir una organització. Crec que hem estat capaços de crear cohesió i consens. En aquests deu anys hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. També estic satisfet perquè hem guanyat presència pública i institucional. Per exemple, fa dos anys vam fer una proposta per crear una comissió de seguiment de l'Acord Estratègic a Girona, que es va acabar fent aquí i a les altres demarcacions.

-Se'n va deixant la UGT com a primera força sindical gironina...

-Crec que som un sindicat arrelat al territori, amb implantació a totes les comarques i la majoria de sectors. Durant uns anys vam perdre representativitat perquè erem l'organització majoritària al tèxtil, que ha patit molt.

-El creixement que heu tingut és un senyal de vitalitat de les organitzacions sindicals?

-Sí, perquè tot i haver superat CCOO, ells també han crescut. Amb dades rodones, el 60% de les empreses gironines de més de 10 treballadors tenen representació sindical. Ens queda feina per fer, però crec que el mite del poc pes dels sindicats es desmunta. Un exemple d'això va ser la vaga general que va patir el govern del PP, en la qual els sindicats vam aconseguir una gran mobilització perquè ens vam saber explicar a treballadors i empreses. Internament diem que a la UGT tenim més delegats que capellans té l'església.

-Parlant de sindicalisme, quina relació mantenen amb CCOO a Girona?

-Crec que hem sabut trobar un punt d'equilibri de la unitat d'acció, tot i tenir conceptes molt diferents sobre determinades realitats. A Girona, potser hi ha hagut alguna tensió en empreses, però no en l'àmbit institucional. Els sindicats seríem un exemple de consens comparat amb la unitat d'acció que exhibeixen les patronals.

-Com van les relacions amb els empresaris?

-Amb la patronal hi ha una bona cordialitat, tot i que els empresaris, quan tenen problemes, solen acudir directament als sindicats. Nosaltres, sovint, tenim més relació amb les empreses que amb les patronals.

-Des del seu punt de vista, com ha evolucionat l'economia gironina l'última dècada?

-Ha canviat molt i segueix canviant. Ja s'havia iniciat un canvi fonamental, que ha estat l'arribada massiva d'immigrants. Això va suposar un gran esforç per lluitar, primer, contra l'economia submergida i, després, contra la precarietat laboral. Perquè alguns empresaris han aprofitat la immigració per no per pujades salarials. Un altre canvi important és que hem passat d'una economia industrial, amb treball estable, a una altra dominada pel sector serveis i amb ocupació més precària. I tot indica que seguirem perdent ocupació de qualitat. Molts treballadors que es jubilen acaben essent substituïts per joves amb contractes temporals. Fa deu anys la prioritat era la lluita contra l'atur, que encara preocupa però menys. Ara, la nostra prioritat és intentar garantir la qualitat de l'ocupació. Les darreres dades de l'atur mostren un creixement important, però assenyalen una dada molt problemàtica, els contractes fixes baixen i molt, el que indica una pujada de la precarietat.

-Aquest serà un dels aspectes que preveu prioritzar des del seu nou càrrec a la direcció del sindicat?

-Bàsicament es tracta d'ampliar a nivell de Catalunya el que ja hem fet des de Girona. Cal una aposta per l'economia productiva i no per l'especulació. Volem ajudar als treballadors, però també a les empreses serioses, a les que treballen per ser competitives, i que donin una ocupació de qualitat amb salaris dignes. La moneda de l'economia catalana, per anar bé, hauria de tenir en una cara la competitivitat empresarial i, en l'altra, la qualitat de l'ocupació.

Creix la precarietat laboral

Aquest més de gener per si no fos prou amb la pujada de l’IPC del desembre i de l’atur del gener. Ens trobem una altre dada preocupant, es redueix la feina fixa, no se li ha donat tanta importància, com a les altres dades, i és fonamental si volem construir un mercat de treball de qualitat i que pugui fer front al repte de la competitivitat de les empreses hi ha l’internacionalització de l’economia catalana.
El mes de gener del 2007 es fan fer 5058 contractes fixes a Girona, el gener del 2008 només se n’han fet 3971. En el cas de Catalunya la situació és la mateixa el gener del 2007: 51724 contractes fixes el gener del 2008: 43350 contractes. Aquesta dada és dolenta però si la sumem amb la contractació temporal la cosa es planteja pitjor. El gener del 2007: 15000 contractes temporal a Girona i 194853 a Catalunya, el gener del 2008: 15562 a Girona i 201.398 a Catalunya.
El preocupant és com sempre la mala política de contractació de les empreses, ja que clarament és demostra que prioritzen la contractació precària per damunt de la indefinida. En un moment a on la gent i el mercat de treball necessiten estabilitat, si volem crear un model econòmic competitiu, l’empresari actua de manera contraria.

Si volem canviar aquestes actituds empresarials, més que incentivar amb bonificacions la contractació fixa cal passar a un altre estadi: s’ha de penalitzar i gravar la contractació temporal permanentment, amb l’única excepció de les feines que veritablament siguin temporals.

Dades gener 2008 amb comparativa d'atur i contractació

Francesc Canet i la girosfera

En Francesc Canet, cap de llista d’ERC al Congrés per Girona, ha convocat gent diversa de Girona que tenim blocs –ara coneguda com la girosfera-, no i hauria més novetat que els debats eterns sobre internet i les seves conseqüències i dimensions, el papers del blocs, quin ha de ser el paper dels blocs polítics: personals i/o col·lectius. Debats que dia darrera dia es van repetint en les diverses trobades de blocaires, perquè hi han tantes maneres d'entendre com han de ser els blocs com blocs hi han.
La sorpresa és trobar un polític en campanya que escolta més que parla, que no ens demana el vot, però que amb la seva serenor pot aconseguir força suports. Necessitem polítics que sàpiguen escoltar, avui hem parlat com deia abans una mica de tot i de tot de res, hem arreglat el món i part de l’estranger, però sobretot tothom hem parlat i escoltat, opinions, afirmacions, explicacions, ironies,... i anar fent.
Anar a un acte polític a on tothom parla, escolta i opina m’agrada’t, és un altre dimensió de la política, segurament aquesta la política anomenada de proximitat, escoltar els de prop, per després poder-los representar a Madrid, en Canet sap escoltar i segur que sabrà porta la nostra veu allà.

Les persones passem, els projectes queden

És la manera que al meu entendre s’han de veure les coses, especialment aquelles persones que participem de projectes d’idees que volem fer-les realitat, i que de vegades també ens toca liderar. El important és aconseguir transformar els pensaments en objectius, els objectius en propostes, i les propostes en realitats, i les persones les hem de fer realitat. El que ha de perdurar són les bones idees i les millors realitats, que entre els equips humans que formem les organitzacions aconseguim portar a la pràctica.
Tant important és començar bé, com acabar millor, durant aquest mes de febrer acabo una dècada dedicada al màxim a la UGT de les comarques gironines, una dècada en que la UGT hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. Ser capaços d’aglutinar més de 2500 delegats i delegades en les empreses per negociar millors convenis i donar respostes als problemes dels treballadors. I al mateix temps situar la UGT com un referent sindical i social a les comarques gironines, tant a nivell institucional, com mediatic, com un dels més forts interlocutors econòmics i socials. Sento la felicitat de la feina ben feta i l’enyorança de tancar una de les meves millors dècades de compromís social i nacional.
Començo una nova etapa com a membre de la direcció nacional de la UGT de Catalunya, un repte important que accepto amb totes les forces, nova il·lusió i ganes i amb la suma del pòsit de deu anys de sindicalisme compromès: a on i aprés molt: escoltar, dialogar, parlar, acordar, decidir i sobretot que el consens és el millor valor com a eina de treball. Començar un altre camí, però que segueix sent el mateix camí, continuar treballant i dedicant el meu temps, perquè vinguin millors temps de llibertat i justícia social.
Deixo de ser secretari general de la UGT de les comarques gironines, però no deixo de ser gironí, aquesta manera pròpia de veure la gent i el seu paisatge, em sento més gironí mai i allà a on vagi n’exerciré i no deixaré de ramblejar o girovagar, perquè ja és una part de mi mateix, avui fa deu anys que vaig vindre a viure a Girona, i penso continuar-hi molts anys més.
Moltes gràcies a tothom que meu fet arribar missatges i escrits en blocs: Dolors, Cesc, Eduard, Carles, Jordi... I com escrivia fa uns dies l’amistat el millor regal

Raimon Jo vinc d'un silenci.

Els accidents de treball es situen en el 12 % a Girona, 84 accidents per dia

Un 12% de les treballadores i treballadors de les comarques gironines han patit un accident de treball durant el 2007, cada dia hi ha 84 accidents de treball. Durant el 2007, 30784 persones van patir algun tipus d’accident de treball –sense baixa, lleu, greu, mortal, o in-itinere anant a treballar- del total de persones registrades al regim general de la seguretat social no arriba a les 260.000 -257.551 al mes de setembre-, de les persones que treballen com a autònoms no hi ha registre de sinistralitat laboral.
La reducció d’accidents respecte el 2006 només ha baixat un 0,88%, fet que demostra la manca de seguiment per part de l’administració a l’hora de garantir el compliment de la llei a totes aquelles empreses que no la compleixen, que en són moltes com es desprèn d’aquestes dades.
Cada mes mort una persona en la seva feina a Girona, 12 accidents mortal a la feina més 5 morts més in-itinere durant el 2007. Així de cruel i dura és la dada, perquè darrera cada una hi ha una persona que ha perdut la vida, no calen grans anàlisi que puguin justificar aquesta crueltat, cal que les empreses compleixin la llei i que l’administració creí un cos d’inspecció de treball que pugui arribar a tot arreu, per evitar el màxim d’accidents.
Mentre moltes empreses tinguin la sensació d’impunitat difícilment podrem reduir aquesta lacra que és la sinistralitat laboral, només cal que s’apliqui la llei, com passa amb d’altres lleis: com les tributaries o les mediambientals entre d’altres.
Treballar per viure o viure per treballar, potser que abans de parlar tant de modernitat, competitivitat, innovació, recerca, qualitat del producte,... mirem primer dins de cada empresa i arreglem les condicions de treball en seguretat i en qualitat i després potser arribarem a ser competitius.
Consulteu document comparatiu en accidents de treball 2006 -2007 Catalunya, demarcacions i sectors.

La nau: Premi Just Casero 2007

Cada any m’agrada llegir el Premi Just M. Casero de literatura, hi han dos perque’s: una, perquè intenta donar espai a aquella gent que escriu per primera vegada, i aquest sensació es palpa en la majoria dels premiats, es nota la il·lusió de l’escriptura del primer llibre; dos, perquè neix de la promoció de la literatura des de vaig no pretén buscar gran noms sinó grans obres de novel·la curta.
El 2007 el premiat ha estat en Pau Planas amb La Nau, una novel·la que en forma de dietari ens porta a un viatge, que en alguns moments em recorda a un món feliç d’Aldous Huxley i d’altres en situa en l’incertesa del destí una viatge que així se’n defineix en la contraportada:
“Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada.
Què és Xeix? Què els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i finalment no et deixa indiferent.”
No deixeu de llegir aquesta història que darrera de la simple lectura superficial, podeu trobar certa crítica al món que se’ns vol vendre i el que hi ha darrera d’una fantàstica i magnifica oferta de treball.

La catosfera fent camí

Sota el paraigües de la catosfera: aquesta catalana definició de la gent que omplim amb escrits en llengua catalana la blocosfera, tenim les primeres jornades en les que es plantegen diversos debats al voltant dels blocs i l'anomenada web 2.0.
Les opinions són quasi tantes com blocs hi ha, així s’ha pogut escoltar durant el primer dia de la jornada, tant quan es parlava del paper i la funció dels blocs: alguns pontificant la revolució que internet ha portat als ciutadans siguin protagonistes directes respecte al poder saltant les organitzacions socials i polítiques tradicionals, d’altres dient que els blocs tenen la seva importància i sense que hagin de substituir les estructures, segurament el primer plantejament seria discutible en internet, ara la realitat fora d’Internet que encara hi ha vida humana no és pas aquesta, les estructures i organitzacions socials i polítiques segueixen tenint un paper fonamental, i així és com ha de ser sinó estaríem situant un discurs individualista força preocupant. Crec que es confon l’individualisme amb la llibertat individual, jo crec en la llibertat individual i l’organització de la societat en base a una forta estructura social.
Quan s’ha parlat d’un possible codi ètic en la catosfera, pràcticament tothom s’ha mostrat en contra d’aquest codi, però al mateix temps aquest mateixos ponents i públics han dit algunes pautes mínimes que haurien de tenir els blocs i els blogguers, la contradicció en estat pur: codi ètic en el sentit periodístic no, però unes pautes o comportament a seguir si?.
El que es veu en la jornada de la catosfera celebrades a Granollers, són les ganes de trobar-se, de parlar de conèixer aquella gent que veus des de la pantalla de l’ordinador força sovint. Aquestes jornades són un bon espai per debatre, aprendre i trobar-te gent que tenies ganes de conèixer: en el meu cas l’Eduard Diaz que quedem que quedarem per parlar de Girona també. Divendres també hi ha estat de Girona en Jose A. Donaire i la Pia Bosch.

Amb una vegada no n’hi ha prou

Amb una vegada no n’hi ha prou, vine a donar sang. Aquest és el missatge que ens transmet la Generalitat de Catalunya perquè tothom que puguem, anem a donar sang –els homes quatre cops l’any les dones tres-.
La donació de sang ajuda a mantenir vides en certes malalties, i a salvar-ne en casos d’accidents greus de treball o de transit. Un gest necessari i més ara que el nivell de donacions està baix.
Ja feia dies que pensava en anar-hi, i aquest matí he decidit anar a l’Hospital Josep Trueta de Girona, una atenció agradable i tranquil·la, que s’agraeix especialment per aquella gent -com jo- que som molt aprensius a la sang i a totes aquestes coses, no m'he marejat, primer mite que ha anat per terra, no us passarà res i fareu molt.
Uns minuts estirat i una bossa plena de la teva sang; un gest necessari i segurament imprescindible. Donar sang és un gest cívic de ciutadania per a tota la ciutadania, perquè tu i jo o algun persona estimada algun cop en podem necessitar. I si llavors no n’hi ha prou sang, tractarem al veí d’insolidari quan potser nosaltres ho hem estat abans.
Un gest que t’aporta una tranquil·litat interior de vegades tan oblidada i enyorada i intercanviada per l’estrès i la histèria dels ritmes de treball i del món en general, que sembla que aquest món s’ha d’acabar avui mateix, i no és així, si és vol hi ha temps per tot. Però també pot ser que algú se li acaba el temps i el món abans d’hora perquè tu no vas tenir temps d’anar a donar sang.

La UGT 1a força sindical de les comarques gironines

UGT 2535 delegats CCOO 2297 delegats, aquest ha estat el resultat del període d’eleccions que ha finalitzat el desembre del 2007 a les comarques gironines, la UGT partíem l’any 2003 de -18 delegats i hem aconseguit finalitzar amb 238 delegats de diferència, per tant la UGT és confirma de manera clara com a primera força sindical de les comarques gironines.
Durant la dècada del 90 i 2000 les diferències anaven 50 amunt, 50 avall, i aquest cop la UGT és consolida com a primera força tant en la majoria de comarques com de sectors econòmics de les nostres comarques.
Som un sindicat arrelat al territori, amb implantació permanent a totes les comarques amb gent de cada comarca, i amb representació real en les empreses de cada sector des de la més petita fins a les més gran, aquesta ha estat la clau d’aquest tant bon resultat, arrelament en el territori i en l’empresa, les dues columnes vertebrals d’un sindicalisme real i amb capacitat de resposta sindical.
Un equip de gent compromesa que pot donar resposta al problema concret d’un lloc de treball i que al mateix temps té el compromís sindical de transformar la societat cap a quotes més altes de benestar, tot treballant per la cohesió social i la integració de les persones que entren de nou en el mercat de treball.
Un compromís de lluita contra la precarietat laboral, per un salari mínim de 1000€, la conciliació laboral, personal i familiar, unes polítiques d’ocupació adreçades a la qualitat del treball, una economia que aporti benestar i equilibri territorial, una representació institucional i reivindicació mediàtica que doni resposta als problemes reals dels treballadors i treballadores.
La suma d’un bon treball, d’una bona reivindicació i sobretot d’una bona gent compromesa, fan que la UGT de les comarques gironines siguin el referent sindical i social, i l’eina útil pels treballadors, així s’ha demostrat amb els vots de la gent.
Parlar i criticar el paper dels sindicats i la seva representativitat és desconèixer la realitat, ja que més del 60% dels treballadors de les comarques gironines tenen representació sindical.
Gràcies a les delegades i delegats, afiliats i afiliades, organitzadores i organitzadors sindicals, delegacions comarcals, sindicats intercomarcals, unió territorial, federacions nacionals de Catalunya i secretariat nacional de Catalunya pel treball conjunt i el bon rotllo, i a la classe treballadora pel suport.
La UGT continuarem treballant per donar una resposta sindical basada en la defensa del dret individuals dels treballadors tot construint una societat més justa i lliure.

ampliació dels resultats per comarques i sectors.

Major seguretat de les obres del TAV per Girona

El debat de l’obra pública és de màxima actualitat, principalment perquè les preses han provocat la suma de tots els possibles problemes que poden sortir en diferents obres públiques tots en aquest cas s’han concentrat en una sola, l’entrada del TAV a Barcelona.
El primer que cal fer per garantir l’èxit de l’obra, és garantir la seguretat del treball: vetllant per reduir els riscos a la mínima expressió i així reduir el màxim la sinistralitat laboral; reduint al mínim el nivell de subcontractacions; apostant per un treball de qualitat tant en formació, salari tot evitant les jornades maratonianes.
És des d’aquesta perspectiva que la UGT de les comarques gironines hem proposat aquesta setmana crear una comissió de control i seguiment per les obres del TAV al seu pas per la ciutat de Girona i Sarrià de Ter, en concret pel tram que va soterrat 3660 m dels quals mes de la meitat s’ha de fer en túnel.
Aquesta comissió hauria d’estar formada pels agents i les administracions del territori: Generalitat, administració de l’estat, ajuntaments de Girona i Sarrià, la unió temporal d’empreses –FCC, Dragados i Copisa- i els sindicats UGT i CCOO. I les seves funcions serien: fer un seguiment l’execució del projecte, el seguiment permanent a peu d’obra, la seguretat en el treball, vetllar perquè les obres no afectin als edificis per on passa, i garantir la màxima informació i transparència al conjunt de la ciutadania i especialment donar la mateixa tranquil·litat i confiança a les persones que viuen per allà on passa el traçat.
Està demostrat que allà a on s’han creat comissions d’aquestes característiques l’obra pública ha estat un èxit i la qualitat del treball a augmentat i la sinistralitat laboral s’ha reduït. Tenim exemples com el cas del Jocs Olímpics i el fòrums de les cultures, o especialment les obres de la L9 del metro de Barcelona -aquesta és una pràctica habitual de la Generalitat- que pel tipus d’obres i túnels té moltes similituds a les obres de Girona.
Consultar:
Document complert de la proposta del TAV per Girona

Carta proposta a les institucions gironines

En defensa de la literatura

Ens envien un globus sonda que ens diu que volem reduir en l’ensenyament les hores de llengua i literatura, per preparar la gent en qüestions que les faran més competitives, que vol dir ser més maquines i menys persones.
L’educació ha de tenir dos pilars: un el coneixement cultural i personal que ens ha de convertir en persones lliures i cultes, i l’altre que ens ha de formar per desenvolupar un treball amb les màximes capacitats possibles, tot des de la formació continua al llarg de la vida.
Afirmo que els llibres, la lectura i escriure són el que m’han format millor. L’assaig per una bona formació que t’aporta capacitat de critica i anàlisi i la literatura com a enriquiment personal i cultural que et fa més obert al món i al teu entorn i l’escriptura per crear el meus propis pensaments des del pòsit d’escoltar i llegir.
No vaig tenir la sort que a l’escola m’eduquessin en el plaer dels clàssics de la literatura catalana i universal i en la literatura moderna, i per tant em nego que la joventut d’avui també els hi neguin el que jo tampoc no vaig tenir.
Llegir: Jose Saramago, Mercè Rodoreda, Gabriel Garcia Marquez, Jaume Cabre, Goliarda Sapienza, Fiodor Dostoyevski, Salvador Espriu, Frank Kafka, Josep Pla, Ian McEwan, Eduardo Mendoza, Emili Zola, Montserrat Roig, Fernando Pessoa, Javier Cercas, Sandor Marai, Miquel Marti i Pol, Maria Mercè Roca, Manuel Vazquez Moltalban, Quim Monzó, Ryszard Kapuscinski, Prudenci Bertrana,... no és una obligació sinó el plaer de llegir i endinsar-se en un món tan imaginari com real.
En conclusió que retallin hores d’estudi en no se què, si s’ha de retallar d’algun lloc, però en literatura i llengua no, volem persones per viure, no maquines per treballar només.
Tot el que jo m’he format i preparat ha estat gràcies a escoltar, i sobretot el llegir escoltant les lletres tot aprenent de llibres d’assaig, de poesia, de literatura clàssica i moderna,... Jo milito en la defensa de la literatura clàssica i moderna.