dilluns, 7 de maig de 2007

El maig del 7: aparteu les criatures

De vegades el nou, no és el millor. Els resultats de les eleccions franceses són una constatació d’aquesta realitat. El guanyador ens planteja superar el maig del 68, des de la dreta. Tinc una sensació que en resum són tres imatges en una: Aznar + Putin = Sarkozy. Desitjo profundament equivocar-me.

El nou President Francès que davant de la mobilització del guetos joves, diu que cal seguretat, seguretat per a qui: pel jove que no troba feina, pel fill immigrant, què serà immigrant tota la vida, amb una feina precària, si té sort. Tot reivindicant el nacionalisme francés sense contingut social. La Pàtria és de tothom. No tan sols dels que miren els símbols, perquè no necessiten treballar per viure.

L’objectiu és baixar els impostos als que més en tenen. Potenciar les hores extres que és la millor formula: mentre el treballador treballa, no pensa; quan més treballi, menys s’organitzarà i pensarà.

L’electorat francès a preferit superar el maig del 68 i cert retrocés de l’estat del benestar. Votant al populisme demagògica de la dreta, que intenta enganyar a la nova classe mitjana, no fa molts anys classe treballadora. Et dono seguretat per avui, demà tu mateix. Aznar va fer el mateix, Putin sense comentaris.

La construcció europea, sobretot la social i la del reconeixement de la pluralitat nacional, s’ha quedat encara més encallada del que estava, malgrat que el discurs oficial sigui un altre.

Desitjo que l’anomenada tercera volta, vagi millor per les esquerres. Crec que una democràcia republicana, no necessita primeres i segones voltes. Sinó que el poble voti i després és generin és consensos necessaris. Entre França i Turquia hi ha un espai per una democràcia més participativa , que vol dir més plural, un país són molt més que dues persones, fins i tot que dos partits. El blanc i el negre, això si que és passat.

Per opinions que coneixen millor la realitat política francesa: Jordi Martinoy i Raimon Obiols.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Camil, no sóc pas un expert en la realitat francesa. De fet, no sóc un expert en res... Gràcies de totes maneres per la referència, i, sobretot, per mantenir aquest bloc que segueixo dia a dia (excepte quan estàs més mandrós o reflexiu i et passes una setmaneta sense comentar res). Jordi.

Anònim ha dit...

Jo també penso que la segona volta no és bona ni democràtica.Els independentistes, que sempre som molts menys,tindríem totes les de perdre.La Unió dels altres partits faria que no arribessim mai a la idea d'independència.

Anònim ha dit...

El problema de França és molt complex que tot això, en qualsevol cas com a simplificació serveix...
Però has oblidat assenyalar que l'alternativa era una esquerra tradicionalista, fragmentada (fins a 3 partits trotskistes a la primera volta) que no vol canviar res de res.