diumenge, 13 de maig de 2007

Laïcitat i pluralisme

Les fronteres del diàleg de Claudio Magris amb l’epíleg de Josep Ramoneda, llibre magistral, com la majoria dels de la col·lecció Lectures Centrals de l’editorial Arcàdia. 50 pàgines d’una gran densitat reflexiva, diuen que els grans llibres d’assaig no és mesuren per les pàgines, i en aquest en tenim una constatació.

Però el millor és extreure algunes de les moltes idees del llibre, per a compartir-les amb vosaltres, i engrescar-vos a llegir-lo, i sobretot aplicar-lo. De ben segur, que en un món on mana la confrontació per damunt del diàleg. Una aposta per la laïcitat sincera, la que no vol contraposar, sinó construir, és el camí que hem de mirar de fer realitat.

Claudio Magris
La tolerància, o el diàleg, i les seves contradiccions, són un problema universal, que es planteja avui a la consciència –i també a la legislació- amb una urgència desconeguda fins ara en la historia. En aquest aspecte, la nostra cultura es mostra segurament poc preparada per a les transformacions radicals del món que trastornen la nostra vida, la nostra societat, els nostres valors.

Només si no s’infravaloren les dificultats objectives es pot confiar a superar-les.

“Laic”, paraula tan rica de significats i de valors, no vol pas dir, com sovint es pressuposa amb ignorància, el contrari de religiós, i no designa, en si, ni un creient ni un agnòstic o un ateu. Laïcitat no és un contingut filosòfic, sinó un hàbit mental, la capacitat de distingir entre el que es pot demostrar racionalment i el que en canvi és objecte de fe –prescindint de l’adhesió o no a aquesta fe-, la capacitat de distingir entre les esferes dels àmbits de les diverses competències, per exemple entre les de l’església i les dels estats.

Josep Ramoneda
No oblidem que en el rerefons de molts conflictes actuals és la lluita per la visibilitat.

La tolerància és un concessió, el pluralisme és un reconeixement. El reconeixement que tots tenim dret a la paraula, que ningú té el monopoli d’allò que es pot dir.

La por s’ha convertit en la ideologia dominant perquè garanteix el control social complet.

1 comentari:

Jordi ha dit...

Camil, m'ha agradat molt que parlis de Magris!. Un dels meus autors predilectes, que precisament fa poc vam poder escoltar a Girona, convidat per la UDG. Claudio Magris em va fer descobrir l'art i el pensament de les cultures danubianes i aquest territori de la nostàlgia que és l'imperi àustro-hongarès... És l'intel·lectual de les fronteres, com la seva ciutat, Trieste. Imprescindible el seu "Danubi". Salutacions i perdona el rotllo, però és que m'ha fet il·lusió llegir aquesta entrada.