La drecera no és el camí més curt

És important tenir èxit, i sobretot per ahir, encara que demà formis part del passat més present. Hi ha qui prefereix el recte camí de la drecera, malgrat les flors que pugui trepitjar, tot caminant sense destí concret, més enllà del triomf del moment. Ara t’hauries de preguntar què has sembrat, quan has caminat, què has construït pels altres... I potser et trobaràs que la drecera no és ni el camí més curt, ni el més ràpid.

Trobar-se amb gent que li agrada la política i que la viuen, mentre d’altres només en viuen, dignifica la política i els aparells de la política, tan criticats, que fan la feina fosca que ningú vol fer, i que tot criticant-los els hi exigeixen.

Els problemes en política, no són els aparells dels partits en si mateix, sinó el mal ús que se’n pugui fer. L’aparell és un servei a una política estratègica d’aconseguir governar per transformar la societat. Tan important és governar com crear una estructura de partit arrelada al territori. Que el govern i el partit no estan un a les ordres de l’altre, sinó que són instruments per la transformació social i la construcció nacional, cadascú des del seu marc ideològic.

I més enllà dels partits i les seves ideologies, i el síndrome mèlic dels partits especialment quan ve el dia D hora H, en aquest cas de les eleccions municipals, cal superar aquestes dinàmiques sectàries, i sobretot que la gent es trobi, s’escolti, parli de tot i més, i entre tothom anem creant camins de diàleg.

Tothom té el seu camí que té encreuaments amb d’altres camins. Podem decidir que tothom faci el seu camí tot ignorant a l’altre, o també podem decidir fer parts del camí junts. Trobar gent que volen compartir part dels camins, vol dir que la política té futur o que hi ha gent amb futur dins de la política.