L’atzar de la casualitat,
el caminar sense destí concret
per un asfalt sense nord,
Un semàfor que t’atura.
Un pensament sobtat,
una mirada enrere
i llavors fruits de l’atzar
apareix la casualitat de trobar-nos.
El que tens més a prop
moltes vegades està més lluny.
Sempre tan a prop
i a la vegada tant lluny.
Cal esperar l’atzar
i veure que fa el destí.
O potser l’atzar i el destí
som el que decidim
fer cadascú de nosaltres.
No hi ha atzar,
no hi ha destí,
no hi ha casualitat,
som nosaltres per construir
el nostre atzar,
el nostre destí,
des de la casualitat
d’un pensament fugaç
però permanent.
el caminar sense destí concret
per un asfalt sense nord,
Un semàfor que t’atura.
Un pensament sobtat,
una mirada enrere
i llavors fruits de l’atzar
apareix la casualitat de trobar-nos.
El que tens més a prop
moltes vegades està més lluny.
Sempre tan a prop
i a la vegada tant lluny.
Cal esperar l’atzar
i veure que fa el destí.
O potser l’atzar i el destí
som el que decidim
fer cadascú de nosaltres.
No hi ha atzar,
no hi ha destí,
no hi ha casualitat,
som nosaltres per construir
el nostre atzar,
el nostre destí,
des de la casualitat
d’un pensament fugaç
però permanent.
1 comentari:
Atzar,destí o casualitat, avui tornes a estar inspirat.Pemsament fugaç a la meva ment del perquè,causalitat o casualitat de l'atzar?
Ets amo de la teva llibertat i del teu cos.
Que en sigui el destí que tu t'has marcat el responsable!
Publica un comentari a l'entrada