Per molts kilòmetres més

No fa res que jugàvem en un carrer de sorra, a on des de casa veiem la riera. El temps va passant i la sorra és asfalt i la vista de la riera són blocs de pisos. Ens diuen que això és progrés, pot ser què si, però segur que qualitat de vida no és. Els pobles, com Vallromanes, han de ser pobles i les ciutats han de ser ciutats, la grandesa d'un poble no és mesura pel nombre d'habitants.

Així hem crescut en el poble, amb la família i els amics i amigues de la infància, tot el dia voltant amunt i avall. I hem seguit caminant per molts camins, sempre fent en el que en cada moment hem cregut que teníem fer, i sempre els pares han respectat el que hem fet, pot ser sense saber-ho hem estat educats en la llibertat. Aquella llibertat que ens fa responsable de les nostres decisions, per tant també una educació amb criteri, que ens va ser com som i com ens hem fet a nosaltres mateixos.

Ja has fet uns quants kilòmetres, encara te’n queden molts per fer, segur que els millors encara estan per arribar. Ningú te’ls farà per tu, segueix-los fent tu mateixa, tal com ets, no canviïs que tots som irrepetibles.

Una cançó per aquests dies, que com deia el poeta tot està per fer i tot és possible, i tens la força per fer-ho.