Del món de la universitat als blocs de serveis en xarxa i per la xarxa, passant per joves empresaris amb polítics d’uns quants colors, sindicalistes i periodistes amb gent dels últims moviments musicals d’internet,...Un còctel de molts dels gustos varietats però units per un espai, que a tothom li aporta plaer, el plaer de compartir experiències, el conèixer les il·lusions i esperances que hi ha darrera i davant del món dels blocs.
Un bloc s’escriu en la solitud, però està ajudant a trencar una part de l’aïllament individualista de la societat. A partir d’expressar les teves opinions, experiències o coneixements, som tothom una mica més tothom, ja que coneixem alguna cosa més d’altres tothoms.
Dimecres va tenir lloc la primera trobada de gent que tenim blocs a Girona i volem compartir una estona parlant de blocs i del que convingui. Un espai de gent molt diversa, cadascú amb les seves rareses, però amb la voluntat de compartir-les, i de crear un espai real a Girona dins i fora de la xarxa.
5 comentaris:
La realitat d'aquesta frase és una veritat absoluta.Més enllà dels blocs hi ha vida, espais, temps, il.lusions, pensaments,i projectes.Però compartir els post del bloc, les inquietuds i els desitjos també formen part de la passió pels blocs.
Gràcies Camil per les teves aportacions al Beers & Blogs de Girona, hi tornarem!
Ei Camil,
Sóc en Pere Simón, el primer secretari de les JSC de l'Agrupació del Gironès. Al final no vaig poder despedir-me i volia agraïrte sincerament la participació en l'acte del passat dimarts dia 1 de maig. Ens vas parlar d'alguns dels problemes que encara hi ha en el mercat laboral (alguns coincidien amb els de fa un segle) i això, sense dubte, ens va demostrar que cal continuar treballant, i de quina manera!, pels drets dels treballadors i per una veritable igualtat de tracte en el treball.
Una abraçada, Pere.
Hola Camil, m'ha agradat el teu escrit. Va ser una trobada molt interessant, entretinguda i agradable. Espero que sigui la primera de moltes.
Fins aviat!
Camil! Ets imprescindible. Si no fos per allò de la pasta de dents...
Publica un comentari a l'entrada