La llibertat de cadascú per dir el que bonament o malament consideri oportú, s’ha de respectar i potenciar. Una societat que no parla, és un societat muda, adormida i per tant tancada, sectària i individualista. Prefereixo per damunt del dret al silenci, el dret a equivocar-se.
Tothom ha de poder tenir veu, i especialment en un debat com el de la immigració. Per tant la primera afirmació en forma de pregunta és: Perquè la pròpia immigració -10% de la població mínim- no té dret a veu/vot en el debat de tothom, que també és el seu?
S’ha començat amb mal peu aquestes eleccions municipals. Tots els àrabs són potencialment yihadistes! igual que tots els bascos són potencialment etarres!. El discurs -d'en Mas i d'en Duran-generalista d’empastifar-ho tot, és dolent: primer és mentida i segon és de mala fe –cristiana o no-. Segur que no perd vots el que ho ha dit, ja que la majoria d’immigrants no poden votar a les eleccions municipals. Es sap, i es coneix que pot donar vots, especialment allà a on la immigració viu i conviu, que és en els pobles i en el treball, i no en les urbanitzacions de luxe, tot posant pólvora a la cohesió social.
Jo nét d’immigrant murcià. El meu avi va marxar de la seva terra ara farà uns 100 anys per poder viure i treballar amb dignitat, va tenir un fill català i un nét independentista i d’esquerres. Em poso en la seva pell, el dia que va marxar. No volia mirar enrere, volia mirar endavant per la il·lusió d’un futur millor ple d’esperances i de somnis. No vull pensar que jo, que un dia tingui que prendre, ni tan sols pensar, una decisió tan valenta i difícil com aquesta, i que llavors arribés a la terra de l’esperança. I allà no se m'intenta integrar, sinó que molts em voldrien aïllat per sempre, només produint riquesa, pels altres disfrutar-la i ja està.
A la societat catalana, i especialment a certs polítics, els hi falta molta empatia, sensibilitat humana i memòria. Catalunya no és només una terra d’acollida, també ha estat terra de guerra i exili. El casals catalans són fets per immigrants catalans.
Cal una política real d’integració en la societat i la cultura catalana. Des del laïcisme obert a tothom que ni rebutja, ni tolera, sinó que sobretot integra. Les polítiques d’acollida no només s’han de fer als pobles i les escoles, també s’han de fer dins de les empreses.
Una part de la societat que és hipòcrita: es queda per ells els efectes positius de les immigracions que repercuteixen, sobretot, en forma de beneficis empresarials, en els empresaris. I critica els efectes negatius de la immigració que repercuteixen sobretot en els pobles i barris, afectant al preu dels habitatges,.... I els treballadors, competitivitat salarial i laboral a la baixa. Com diria aquell proverbi xinès: cornuts i pagant el veure -una mica d'ironia també per desdramatitzar-.
La integració ha de ser cosa de tothom: política, empreses, treball i immigració. Tothom per igual i amb igual implicació, sinó aconseguirem enfrontar la societat i explotar la cohesió social. Per tant, més responsabilitat i menys demagògia electoral.
Tothom ha de poder tenir veu, i especialment en un debat com el de la immigració. Per tant la primera afirmació en forma de pregunta és: Perquè la pròpia immigració -10% de la població mínim- no té dret a veu/vot en el debat de tothom, que també és el seu?
S’ha començat amb mal peu aquestes eleccions municipals. Tots els àrabs són potencialment yihadistes! igual que tots els bascos són potencialment etarres!. El discurs -d'en Mas i d'en Duran-generalista d’empastifar-ho tot, és dolent: primer és mentida i segon és de mala fe –cristiana o no-. Segur que no perd vots el que ho ha dit, ja que la majoria d’immigrants no poden votar a les eleccions municipals. Es sap, i es coneix que pot donar vots, especialment allà a on la immigració viu i conviu, que és en els pobles i en el treball, i no en les urbanitzacions de luxe, tot posant pólvora a la cohesió social.
Jo nét d’immigrant murcià. El meu avi va marxar de la seva terra ara farà uns 100 anys per poder viure i treballar amb dignitat, va tenir un fill català i un nét independentista i d’esquerres. Em poso en la seva pell, el dia que va marxar. No volia mirar enrere, volia mirar endavant per la il·lusió d’un futur millor ple d’esperances i de somnis. No vull pensar que jo, que un dia tingui que prendre, ni tan sols pensar, una decisió tan valenta i difícil com aquesta, i que llavors arribés a la terra de l’esperança. I allà no se m'intenta integrar, sinó que molts em voldrien aïllat per sempre, només produint riquesa, pels altres disfrutar-la i ja està.
A la societat catalana, i especialment a certs polítics, els hi falta molta empatia, sensibilitat humana i memòria. Catalunya no és només una terra d’acollida, també ha estat terra de guerra i exili. El casals catalans són fets per immigrants catalans.
Cal una política real d’integració en la societat i la cultura catalana. Des del laïcisme obert a tothom que ni rebutja, ni tolera, sinó que sobretot integra. Les polítiques d’acollida no només s’han de fer als pobles i les escoles, també s’han de fer dins de les empreses.
Una part de la societat que és hipòcrita: es queda per ells els efectes positius de les immigracions que repercuteixen, sobretot, en forma de beneficis empresarials, en els empresaris. I critica els efectes negatius de la immigració que repercuteixen sobretot en els pobles i barris, afectant al preu dels habitatges,.... I els treballadors, competitivitat salarial i laboral a la baixa. Com diria aquell proverbi xinès: cornuts i pagant el veure -una mica d'ironia també per desdramatitzar-.
La integració ha de ser cosa de tothom: política, empreses, treball i immigració. Tothom per igual i amb igual implicació, sinó aconseguirem enfrontar la societat i explotar la cohesió social. Per tant, més responsabilitat i menys demagògia electoral.
3 comentaris:
La imigració és un tema delicat i no es poden fer parets amb ella.
La cohesió social, el treball,l'educació i la formació al llarg de la vida són instruments i eines per millorar en progrés social,l'únic camí per avançar tan si ets immigrant com si no.
No hem d'oblidar que els immigrants ja són ciutadans d'un altre país, i la ciutadania està intrínsicament lligada al vot. Una altra qüestió és decidir sobre el procés de nacionalització, i sobre si s'ha de flexibilitzar i/o establir determinats requisits (llengua catalana, drets i llibertats...).
En tot cas, però, els qui obtenen la nacionalitat (i ho han aconseguit molts) passen a ser ciutadans com nosaltres, deixant automàticament de ser immigrants.
Vigilem, perquè si no garantim unes condicions d'integració prèvies, ens podem trobar que les societats paral·leles que s'han creat en alguns municipis, es generalitzin en comptes de diluir-se. La cohesió de la nostra societat està en joc.
En resposta a la intervenció del 20 / maig / 2007 11:49:00 CET : si s’ha de posar uns requisits per que els ciutadans puguin votar (llegua catalana, drets, llibertats...) llavors segurament no votaria molta gent i una gran part ciutadans amb nacionalitat espanyola (aborígens), i si per ser cuitada s’ha de tenir nacionalitat espanyola estriarem parlant de milers de persones a viuen aquí, que treballen aquí, cotitzant aquí, i que ja tenen projectes de vida arrelats a aquest país, que segon lo que dius no son ciutadans, la meva pregunta es que son aquestes persones ? son persones ? o no mes serveixen com eina per que es cotitzi mes a la seguretat social ?
S’ha de reflexionar molt abans de pronunciar paraules que no entenem el seu sentit (integració, perilla la nostra cohesió social)
I a lo referent a les societats paral·leles sempre han existit, lo que passa es que castiguem al mes castigat ghetos de rics hi ha per tot arreu lo que passa es que son invisibles.
Karim Sabni
Publica un comentari a l'entrada