diumenge, 20 de maig del 2007

Escoltar, mirar, remenar, triar i votar

Tan dolent és anar a votar perquè toca anar-hi, com no anar a votar. A casa sempre hem votat als mateixos i jo també. Com que després no fan el que diuen, sinó el que volen, jo no vaig a votar, ja s’ho faran. Dues afirmacions reals i quotidianes. Com tantes d’altres instal·lades en una resignació similar.
El dret a votar no es pot convertir en un acte de resignació democràtica. Allà a on no hi ha democràcia, no pots aplicar la resignació, has d’aplicar el silenci com a paraula política. Aquí no fa més de 30 anys que hem pogut tornar a votar.
Haig de dir que fa dos referèndums, vaig estar a punt de no anar a votar. El divendres abans tenia decidit no anar-hi, com una forma de vot crític. Però el dia de reflexió vaig pensar que no podia no votar, què sempre s’ha de votar. Vaig reflexionar, per quasi primer cop, tot donant una volta per internet. I Després compartint les meves contradiccions amb el company, que fa vuit que comparteixio les nits i els caps de setmana, de vegades no tots els que jo voldria, ell es diu: Sofà. Junts vam trucar a la nostra companya d’aquests anys, que sempre ens escolta i ens ajuda, la seva manera d’escoltar, et fa decidir per tu mateix, ella es diu: solitud. I el diumenge vam anar a votar, el vot com que és secret, el diré un altre dia –o no-, però va estar entre: el blanc, el si, el no i el nul. L’important és votar. És una reflexió i decisió tan intima i personal que ningú pot fer per tu.
Estem davant de les eleccions municipals, aquelles a on coneixem la gent més pel que són, què per a on es presenten. Aquells que després de 4 anys podem veure millor, si han fet realitat el que ens van prometre. La gent que es presenta per primera vegada, porta la il·lusió de convèncer a tothom, que es transmet, en les seves paraules i mirades. Que faríem sense política, sense ajuntaments: contractaríem a una gestoria, amb assessoria immobiliària, per cobrar comissió de tot i més.

Conec molta gent, i de molts partits que es presenten en aquestes eleccions, i les seves ganes de construir un poble millor existeixen, i és sobretot vocació de treballar pels altres. Només per aquesta gent cal anar a votar. Les municipals és una de les grans escoles de la política, i espero que en surtin un bons alumnes. Per aconseguir bons alumnes i bones notes, cal un bon professorat pel dia de l'examen i sempre. El professorat som la ciutadania, que hem de vetllar perquè aprenguin a aprendre.
La política, és com la vida, i la vida és com un camp de pomers. Hi han molts arbres amb moltes pomes: en tenim de tots colors, unes encara són verdes, les altres al seu punt, d’altres una mica massa madures, d’altres de podrides, i d’altres que són dolentes.Doncs en la política hi ha polítics bons, polítics dolents i fins tot polítics corruptes.
Cal escoltar i després remenar i triar, que pomes en tenim de tots els colors, hem de llençar les massa madures i sobretot les podrides. I si veus que no hi ha cap poma que t’agrada, agafa una tomata, que seria com votar en blanc. Perquè fins i tot, quan no ens sentim representats, hem de fer sentir la nostra veu que és votant. Potser no a tot arreu tenim la poma que voldríem, però per això no deixarem de menjar, com tampoc no podem deixar de votar.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

A votar hi anire, i segur que votare,normalment estic d'acord amb les teves reflexions,tot i que de vegades no, amb alguns dels teus arguments.Avui per exemple, a mi no m'agradaria tenir de company de caps de setmana un sofà i de companya de reflexió la solitud malgrat a estones estigui en el sofà i en solitud.Jo necessito un bon company per parlar reflexionar ,decidir i el més important per compartir.

Anònim ha dit...

Trànquil Camil,

jo també he tingut molts anys la mateixa companyia que tu, i mira'm ara, cassat, amb xiqueta al món i amb carnet de conduir. I tot això en tres anys.

Com diu la meua dona, disfrutem de la vida, i no vullgam correr més del que ens pertoca, i gaudim de cada minut de la nostra vida, demà no sabrem el que podrà passar. Eixa és l'alegria de viure!

Anònim ha dit...

Camil, aquest escrit és per buscar? Si vols et farem una llista a l'entrada de qualsevol local nocturn per tal que tinguis cua en el sofà durant les nits i els caps de setmana.Què trist que estiguis sol!
Dona'm la teva adreça d'on vius i vindré ràpoidament.Avui?Demà?Divendres?o tot el cap de setmana?

Anònim ha dit...

Vols compartir amb mi el teu sofà?
La solitud la podem convertir en alegria.De tota manera hi ha gat amagat aquí, o tens un amic que es diu S.O.F.o bé en tens tantes que simplement no vols posar-hi noms.Mira noi,suposo que això de fer de màrtir ,ai pobre tot sol,és una estratègia per lligar?Això és un anunci o què?

Anònim ha dit...

He de ser castigat per no haver estimat mai a ningú .SANTOS A BCN

Anònim ha dit...

Escoltar,mirar,remenar,triar, com t'agraden a tu? madures, verdes, vermelles?
Suposo que quan escrius penses en pomes no?

Anònim ha dit...

Qué dura és la teva vida,haber de passar totes les nits fredes de l'hivern de Girona en un sofà i tot sol! No ho dubtis, torna a Barcelona que ja et trovaré algun o alguna que et faci companyia i no hagis de buscar tot sol la solitud del temps al costat del riu Onyar.Vine, vine a Barcelona,jo et faré costat.

Anònim ha dit...

carpe diem !

Anònim ha dit...

M'agrada saber que saps cuinar bé i que compres productes de cuina pròpia i els elabores tu mateix.
Ens veiem.
Marta

Anònim ha dit...

Tens raó en la manera d'acabar el teu escrit.Si no tens pma cal sortir a buscar-la perquè s'ha de menjar igual.Però vigila que de vegades una poma bonica per fora és podrida per dintre.I mira, saps que et dic jo prefereixo el meu pomer a casa, que encara que sempre sigui del mateix color i tamany sé que puc menjar-e quan jo vull i ella també.T'ho recomano.

Anònim ha dit...

Aniràs a votar? Amb tanta poma pensava que tindries gana i noet quedaria temps de votar.

Anònim ha dit...

La política, és com la vida, i la vida és com un camp de pomers. Hi han molts arbres amb moltes pomes: en tenim de tots colors, unes encara són verdes, les altres al seu punt, d’altres una mica massa madures, d’altres de podrides, i d’altres que són dolentes.Això és la teva experiència amorosa?