Escoltar, mirar, remenar, triar i votar

Tan dolent és anar a votar perquè toca anar-hi, com no anar a votar. A casa sempre hem votat als mateixos i jo també. Com que després no fan el que diuen, sinó el que volen, jo no vaig a votar, ja s’ho faran. Dues afirmacions reals i quotidianes. Com tantes d’altres instal·lades en una resignació similar.
El dret a votar no es pot convertir en un acte de resignació democràtica. Allà a on no hi ha democràcia, no pots aplicar la resignació, has d’aplicar el silenci com a paraula política. Aquí no fa més de 30 anys que hem pogut tornar a votar.
Haig de dir que fa dos referèndums, vaig estar a punt de no anar a votar. El divendres abans tenia decidit no anar-hi, com una forma de vot crític. Però el dia de reflexió vaig pensar que no podia no votar, què sempre s’ha de votar. Vaig reflexionar, per quasi primer cop, tot donant una volta per internet. I Després compartint les meves contradiccions amb el company, que fa vuit que comparteixio les nits i els caps de setmana, de vegades no tots els que jo voldria, ell es diu: Sofà. Junts vam trucar a la nostra companya d’aquests anys, que sempre ens escolta i ens ajuda, la seva manera d’escoltar, et fa decidir per tu mateix, ella es diu: solitud. I el diumenge vam anar a votar, el vot com que és secret, el diré un altre dia –o no-, però va estar entre: el blanc, el si, el no i el nul. L’important és votar. És una reflexió i decisió tan intima i personal que ningú pot fer per tu.
Estem davant de les eleccions municipals, aquelles a on coneixem la gent més pel que són, què per a on es presenten. Aquells que després de 4 anys podem veure millor, si han fet realitat el que ens van prometre. La gent que es presenta per primera vegada, porta la il·lusió de convèncer a tothom, que es transmet, en les seves paraules i mirades. Que faríem sense política, sense ajuntaments: contractaríem a una gestoria, amb assessoria immobiliària, per cobrar comissió de tot i més.
Conec molta gent, i de molts partits que es presenten en aquestes eleccions, i les seves ganes de construir un poble millor existeixen, i és sobretot vocació de treballar pels altres. Només per aquesta gent cal anar a votar. Les municipals és una de les grans escoles de la política, i espero que en surtin un bons alumnes. Per aconseguir bons alumnes i bones notes, cal un bon professorat pel dia de l'examen i sempre. El professorat som la ciutadania, que hem de vetllar perquè aprenguin a aprendre.

La política, és com la vida, i la vida és com un camp de pomers. Hi han molts arbres amb moltes pomes: en tenim de tots colors, unes encara són verdes, les altres al seu punt, d’altres una mica massa madures, d’altres de podrides, i d’altres que són dolentes.Doncs en la política hi ha polítics bons, polítics dolents i fins tot polítics corruptes.
Cal escoltar i després remenar i triar, que pomes en tenim de tots els colors, hem de llençar les massa madures i sobretot les podrides. I si veus que no hi ha cap poma que t’agrada, agafa una tomata, que seria com votar en blanc. Perquè fins i tot, quan no ens sentim representats, hem de fer sentir la nostra veu que és votant. Potser no a tot arreu tenim la poma que voldríem, però per això no deixarem de menjar, com tampoc no podem deixar de votar.