Jean-Paul Sartre, és un dels grans pensadors, dins dels més grans pensadors. Ens aporta una obra completa que va des de l’assaig -la imaginació-, passant pel teatre -la sort està tirada- la literatura -la nàusea- l'autobiografia -els mots-,.. Avui escrit, d’un llibre de converses que van tenir lloc el 1980, un text interactiu amb Benny Lévy. És el que podríem anomenar un testament polític del seu pensament, amb totes les seves vivències i evolucions del pensament.
Ens trobem amb una critica ferotge a certs pensaments i estructures, que ell també algun dia va pensar, acompanyat al mateix temps d’una il·lusió encara més ferotge, per revelar-se davant de la injustícia i sobretot davant del immobilisme.
Podem estar a favor o en contra. Però per damunt tot Sartre, ens ensenya com situar al màxim nivell l’autocrítica per aconseguir el millor. Aquestes converses, en molts moments, tens la sensació de ser-hi allà mateix amb ells, voldries opinar i sobretot preguntar.
Benny Lévy:
Sartre m’havia ensenyat a pensar avui com si no existissin els pensaments d’ahir: aquests tornarien si encara tinguessin un lloc.
Jean – Paul Sartre:
No penso que l’esperança sigui una il·lusió lírica, sinó que està en la naturalesa de l’acció.
La nostra fi és arribar a un veritable cos constituït on cada persona fora un home i les col·lectivitats fossin igualment humanes.
Els pensaments que ofereixo per escrit a la gent són universals. Però no són plurals. Són universals, és a dir, cadascú al llegir-los formarà aquests pensaments, bé o malament. Però no són plurals, en el sentit de que no són produïts gràcies a la trobada de diverses persones.
Ens trobem amb una critica ferotge a certs pensaments i estructures, que ell també algun dia va pensar, acompanyat al mateix temps d’una il·lusió encara més ferotge, per revelar-se davant de la injustícia i sobretot davant del immobilisme.
Podem estar a favor o en contra. Però per damunt tot Sartre, ens ensenya com situar al màxim nivell l’autocrítica per aconseguir el millor. Aquestes converses, en molts moments, tens la sensació de ser-hi allà mateix amb ells, voldries opinar i sobretot preguntar.
Benny Lévy:
Sartre m’havia ensenyat a pensar avui com si no existissin els pensaments d’ahir: aquests tornarien si encara tinguessin un lloc.
Jean – Paul Sartre:
No penso que l’esperança sigui una il·lusió lírica, sinó que està en la naturalesa de l’acció.
La nostra fi és arribar a un veritable cos constituït on cada persona fora un home i les col·lectivitats fossin igualment humanes.
Els pensaments que ofereixo per escrit a la gent són universals. Però no són plurals. Són universals, és a dir, cadascú al llegir-los formarà aquests pensaments, bé o malament. Però no són plurals, en el sentit de que no són produïts gràcies a la trobada de diverses persones.
2 comentaris:
Camil, es troba aquest llibre en català o només en castellà?
Marc,
jo només el vaig tobar en castellà a la 22, i per internet també només surt en castellà. Costa molt trobar clàssics en català.
Publica un comentari a l'entrada