El dia del treball

El mati es desperta sota els núvols i la pluja,
núvols de precarietat laboral
pluja de salaris baixos
núvols de discriminació laboral
pluja d’accidents mortals.

Havíem somiat en treballar per poder viure,
i rebutgem viure per poder treballar només.
L’esforç del treball,
ha d’estar per damunt l’explotació laboral,
l’esforç del treball,
ha de ser progrés social.

Treballem per un primer de maig ple de llum
en què la llum del sol
creí el treball amb dignitat,
a on les discriminacions quedin en el passat fosc,
aquella foscor de la resignació
que deixem en l’oblit.

Creiem en la força del treball,
com a progrés social i llibertat col·lectiva,
somiem en un futur ple de llum,
d’aquella nit de lluna plena
i d’aquell matí amb un sol
que crema totes les injustícies.

Ni la nit i el dia,
no poden aturar la força
d’una gent que vol
canviar aquest món,
un món d’injustícies socials.
A on els rics cada dia són més rics,
i els pobres cada cop més pobres.

La pluja i els núvols
no ens portaran la foscor,
perquè per damunt d’un dia de pluja
i una setmana de núvols,
sempre tenim la claror d'una vida
per aconseguir l’infinit.